Ermita de Sant Antoni

L’any 1652 la població de Sant Quintí va patir una forta epidèmia de pesta bubònica que va causar una gran mortaldat. Alarmats i desesperats, els quintinencs van demanar a sant Antoni que intercedís per tal de deslliurar-los i protegir-los de la plaga. En agraïment van instaurar un vot de poble (en honor a sant Antoni de les Malalties), una pràctica pietosa que ha perdurat amb forta devoció fins a l’actualitat, i que se celebra el dilluns després del primer diumenge de maig.

L’any 1696 va finalitzar la construcció, dalt d’aquest turó, de la capella dedicada a sant Antoni. El 13 de juny, per la festivitat de sant Antoni de Pàdua, se celebrava una missa en honor al sant i després es feia una processó per tot el voltant de l’ermita. El dilluns, l’endemà de la festa del Roser de Maig, se celebrava a l’església parroquial de Sant Quintí la festa de sant Antoni de les Malalties i, a la tarda es pujava a l’ermita a cantar el rosari. Al mes de gener, per la festa de sant Antoni Abat, es feia la benedicció dels animals.

FORTIFICACIÓ

Durant la Guerra del Francès, una tropa d’uns dos mil soldats francesos van assetjar Sant Quintí de l’1 al 7 de gener de 1809. Aquesta ermita està situada en un lloc molt estratègic, i per això aquest lloc va servir de quarter general del general francès d’origen italià Luigi Mazzuchelli, comte de Brescia. Fins a aquesta capella van venir els regidors de l’Ajuntament i el vicari Quintí Tort per demanar al general francès que no cremès la vila.

El 13 de juny de 1809, dia de sant Antoni de Pàdua, el vicari Quintí Tort va beneir un tros de terra al costat de la capella de sant Antoni de Pàdua per fer-hi un nou cementiri. Al Penedès durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) hi va haver forts enfrontaments entre les tropes liberals i les carlines pel control de Sant Quintí.

El general Cabrera era qui enarborava la bandera dels carlins al Penedès. Entre el 1835 i 1840, els carlins gaudien d’un nucli permanent que es movia amb comoditat per aquesta zona. En aquest període van fer trenta-tres entrades a Sant Quintí, en les quals aprofitaven per fer reparacions d’armes i forniment.

L’emplaçament de l’ermita de sant Antoni representava un punt estratègic molt important, i el comandament general de l’exèrcit dels liberals de Vilafranca va fer construir l’actual fortificació, derruint part de l’ermita. El maig de 1836 es comunicava a
les autoritats l’acabament de les obres del fortí.

Sant Quintí, però, va ser durant 38 dies la capital carlina catalana. Des de l’1 d’octubre fins el 18 de novembre de 1837 el comandant en cap carlí, Antonio de Urbiztondo, va utilitzar aquest fortí com a caserna general en revelar-se contra la junta carlina berguedana, per la qual cosa va instal·lar-hi la seva junta.