Els Orígens de Sant Quintí

Al terme de Sant Quintí s’hi ha fet troballes prehistòriques, tanmaterix, l’hagiografia de Sant Quintí (que dóna lloc al nom de la vila de Sant Quintí) apareix documentada per primer cop l’any 962, al Novum Speculum del Bisbat de Barcelona. Més endavant, el nom de Sant Quintí surt esmentat l’11 de febrer de 1021 en un document d’una venda en el lloc de Riudebitlles que diu: “(...) Quod afrontat de oriente in strada, meridie in uia uel in terra de Sancti Quintini (...)”.

Al segle XI, les zones més fèrtils i més rendibles del territori dominant pels senyors del Castell de Mediona van ser donades a cases monàstiques i el terme de Sant Quintí va ser donat al Monestir Benedictí de Santa Maria de Ripoll. El nucli inicial de Sant Quintí va néixer a l’entorn del priorat i les primeres cases, els quals van anar formant una vila closa que servia per aïllar la població de les guerres i epidèmies. El segle XVI la vila quedava tancada pels portals del carrer de Baix, del carrer del Reguedó, del carrer Major, del carrer de Dalt i del de la Vila (actualment plaça del Portal). Un segle després es va començar a edificar al llarg dels camins de sortida de la vila.

En l’època medieval, i en èpoques posteriors, la plaça Major (actualment Enric Prat de la Riba) era la plaça principal de Sant Quintí. Antigament, estava porticada i s’hi feien activitats com el mercat, la fira o els encants. El 1314 el batlle Ramon Amat va fer un contracte d’establiment a Berenguer Mulner per un pati de terra a la plaça Major de Sant Quintí perquè s’hi construís la taula de la carnisseria. El 1403 les cases d’aquesta plaça eren habitades per algunes de les famílies més notables de la vila, com els Borredà (un d’ells, Berenguer Borredà, rector de Mediona), els Boxadors (dos d’ells, Bernat i Roger, priors) o els Amigó (Jaume Amigó, prevere de Sant Quintí). El 1572 hi vivien alguns dels propietaris pagesos de Sant Quintí amb més terres, com els Gili de la plaça, els Bargalló, els Tort de la plaça o els Busquets del mas. I on hi havia hagut la casa dels Gili de la plaça encara hi resta un tros de sostre de guix emmotllat, possiblement d’aquella època. El 1850 aquest indret es coneixia com a “plaça del Mercat”.

Al segle XIX, amb la revolució industrial, les poblacions que eren a la vora dels rius es van industrialitzar i van rebre grans masses de població. A Sant Quintí l’aigua és el bé natural més abundant i per aquest motiu, a mitjan segle XIX, es va omplir d’indústries tèxtils, les quals van causar un fort augment de població, cosa que va fer sorgir nous carrers i noves cases.

El 1864 hi havia 2307 persones censades. Actualment la població censada no arriba als 2200 habitants, tot i el fort creixement dels darrers vint anys.