Aigua, rec i safareig

El riu Mediona ha estat el principal motor econòmic i social de la vila de Sant Quintí al llarg de la seva història ja que ha proporcionat prosperitat als seus habitants. La relació que els quintinencs han tingut amb l’aigua ha estat sempre molt intensa i, sortosament, gairebé mai no els ha decebut.

Els primers pobladors ja sovintejaven aquests indrets. Sabien que a prop de l’aigua podrien caçar els animals que necessitessin per alimentar-se. Fa uns mil anys, a principis de l’edat mitjana, es va iniciar un procés de poblament d’aquest territori, de manera que es van anar consolidant uns assentaments més estables i permanents. Aquests primers quintinencs van anar dibuixant sobre el terreny una enginyosa i complexa xarxa de canals o recs a través dels quals feien arribar l’aigua als conreus i als primers molins fariners, els quals, amb un cabal considerable, obtenien la força suficient per fer girar les rodes de la maquinària rudimentària amb què s’aconseguia la farina (a partir del gra triturat). Amb el temps, aquesta xarxa va arribar a tenir desenes de kilòmetres. 

Els recs de Sant Quintí es poden distingir entre els que porten aigua i els que estan inactius. Són del primer tipus el rec de Baix, el rec de la Passada, el rec de Ca l’Oliver i el rec o sèquia comunal de Sant Pere. Són inactius el rec de Dalt, el rec del Morer i el rec de la Noguera. Durant el segle XVIII el fenomen de la revolució industrial també va arribar aquí; hi va haver una proliferació de molins paperers i, posteriorment, de fàbriques tèxtils. Alguns d’aquests edificis van ser: el molí de les Deus, el molí del Prior, el molí de les Casades, els molins de ca l’Oliver, el molí del Pujol, el molí del Fogars, el molí del Rabí, el molí Blanc, el molí del Nadal o la fàbrica tèxtil del Bàrbara.

El sostre d’habitants a Sant Quintí es va produir mitjan segle XIX, precisament quan l’activitat fabril estava en un dels moments més àlgids de la seva història.

El safareig va sorgir com a element facilitador de la neteja i la higiene de la població. N’han existit molts a Sant Quintí, la majoria distribuïts dins del nucli urbà i al llarg de l’extensa xarxa de recs que hi ha.