El Priorat

Aquest priorat era regit per un prior que tenia, juntament amb el senyor del castell de Mediona, la jurisdicció econòmica sobre la població de Sant Quintí. Els pagesos quintinencs eren homines propi et afocati, o sigui, vassalls seus. El prior podia establir contractes emfitèutics amb els pagesos, de manera que podien usar i treballar la terra a canvi del pagament d’un impost anomenat cens o delme. A Sant Quintí, a diferència d’altres llocs, el dret d’administrar la justícia el van continuar tenint els senyors del castell de Mediona.

A l’edat mitjana, allà on hi havia un monestir o un priorat benedictí sempre hi havia un hospital o casa per als pobres. La primera referència documentada de l’hospital de Sant Quintí és de l’any 1341. Els patrons n’eren Pere Mas i la seva esposa Sibil·la. L’edifici estava situat al carrer de Barenyes (actualment Anselm Clavé).

Al llarg de gairebé mil anys d’història, tant l’església com els edificis adjacents han patit diverses transformacions.
L’any 1541 els soldats francesos van trobar resistència per allotjar-se a la vila i van cremar l’església i van enderrocar la casa del prior. El prior Sebastià Ric n’encarregà la reconstrucció.
L’any 1651, durant la Guerra dels Segadors, els soldats castellans comandats pel marquès de Los Vélez van saquejar i cremar la casa parroquial.
L’any 1714 les tropes borbòniques van cremar la vila.
L’any 1809, durant la Guerra del Francès, els soldats de Napoleó van assetjar Sant Quintí i van robar nombrosos objectes de l’església i de la casa del priorat.
Durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) la casa parroquial va ser saquejada pels miquelets.
L’any 1858 es van fer obres d’ampliació de l’actual església.
Durant la Guerra Civil, de 1936-1939, la rectoria va ser ocupada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes.

L’espai de l’antic edifici del capitoli ara l’ocupa la Casa de la Vila i els antics horts del priorat corresponen actualment a les places dels Avis i del Sol.