Senyors Jurisdiccionals
El nom Mediona és el pas d´un topònim a antropònim i que se'n van apropiar els primers senyors del lloc a finals del segle X. Sembla que només el van posseir membres de la família senyorial de l´indret sense passar al poble o als vassalls.
El 990 el terme del castell de Mediona arribava de la Llacuna, fins Terrassola “in terminio de castro Mediona in locum quod dicunt Terraciola”, i estava sota el domini de Guillem de Mediona i Oló, progenitor del llinatge, home de confiança de l'abat Oliba de Ripoll, i net del vescomte de Girona, casat amb Ermessenda, i pares de Ramon, Armengol, Ermessenda i Quixol.
Guillem de Mediona va ser un dels cavallers emprenedors més important en la consolidació i repoblament de la frontera de la Marca, a la zona de la Catalunya Central. Al seu testament (1032) deixa el castell al seu fill laic, Ramon Guillem junt amb la seva mare en cas de mort, mana que ha de passar als altres fills o filles i sense poder vendre'l, llevat d´entre germans.
El 1057 el Ramon Guillem, pacta una convinença amb el seu nebot Bernat Guillem de Queralt, fill de la seva germana Ermessenda, i li cedeix el castell i terme. Bernat Guillem de Queralt, senyor de Gurb, de Sallent i d'Oló, fou un dels primers cavallers del comte Ramon Berenguer II (Cap d’Estopes ), aquest el 1080 li donà el castell de Font-rubí.
Després de l’assassinat del Cap d’Estopes (1082), Bernat Guillem fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II (el Fratricida) i un dels darrers a sotmetre's. En la convinença de 1089 entre Bernat de Queralt i Berenguer Ramon II, pel castell de Font-rubí, també si troben els castells de Queralt i de Mediona
El 1130 Bernat Ramon de Mediona, castlà, llega al seu fill Pere Bernat, l’espasa, i el castell amb les seves pertinençes a més del castell de la Vit. I a Santa Maria de Mediona, Sant Quintí i Sant Pere de Riudebitlles els deixa l’alou de Ginoles. Entre els signants hi ha Bernat de Queralt, el qual tenia l'alta jurisdicció.
En aquells segles, les famílies, Mediona, Queralt, Cervelló i Cabrera es trobaven emparentadas entre si, i es bescanviaven les propietats.
Guerau III de Cabrera casat amb Berenguera de Queralt adquireix la jurisdicció del castell de Mediona, i el 1226 Ponç III de Cabrera, el cedeix a la Milícia del Temple de Salomó "el castell i vila de Mediona amb tots els seus castlans, cavallers, exèrcits, cavalcades, rèdits, censos, forns i molins, i ordena a Guillem de Mediona que fes homenatge pel castell, vila i pertinences" a la Milícia del Temple.
El vescomte de Cabrera entra a l´orde a Gardeny, i el seu fill Guerau V restà feudatari del Temple, a Mediona. El 1242 Guerau V de Cabrera permuta el castell i terme al vescomte de Cardona Ramon Folch IV, i així el castell i terme és incorporat al senyoriu dels Cardona en els seus dominis a la Conca d'Òdena, i ho tingueren fins l´abolició de les senyories el 1837.
Amb tot, els Mediona van ser castlans fins a mitjans del segle XIII. Guillem de Mediona (rebesnét del primer) i casat amb Saurina de Castellet, i amic dels Montcada, va participar a la conquesta de Mallorca. Va ser escollit per Guillem de Montcada com a marmessor del seu testament. Jaume I, i segons el Llibre dels Feyts diu d'ell:
“duÿen que en tota Cathaluyna muyl hom no junyia mils que él”.
El 1266 el castlà de Mediona era Bernat de Barberà, descendència que retingué la castlania fins a l'any 1616 quan Enric de Barberà, clergue, la vengué a Joan Ferrer, mercader. Els Ferrer foren castlans fins al segle XIX. Des del segle XIII els castlans de Mediona residien a Sant Quintí.
Guillem II de Montcada i de Bearn, representat als frescos, al mural del Palau Aguilar de Barcelona (Actualment el MNAC), amb el seu escut i l'estàndard amb les vaques de l'escut dels Bearn i els besants procedents de les armes dels Montcada, El del seu costat, diuen que és Guillem de Mediona, amb el seu escut i el seu estàndard on hi ha una faixa ondada d'atzur procedents de les armes dels Mediona.
