L’església i el priorat
El 962 es cita per primer cop l’església de Sant Quintí. El 1021, en la venda d´unes cases i hort al terme del Castell de Mediona el document hi diu prop l'església de Sant Quintí.
El 1088 Bernat Guillem de Queralt, net per part de mare de Guillem de Mediona, dona al Monestir de Santa Maria de Ripoll, l'alou de Sant Quintí perquè s'hi edifiques un monestir. Entre el 1080 i 1103, Pere Guillem, germà de Bernat Guillem de Queralt, senyor de Mediona,era monjo de Santa Maria de Ripoll. El 1091 en un llegat de Guillem Geribert, sacerdot, al cenobi de Sant Quitini de Midiona, parla en d'una cel.la monàstica de Ripoll a Sant Quintí, 1140 el prior es deia Andreu.
El 1189 la possessió del priorat quintintenc va ser ratificada per Ripoll. El 1193 l'església de Sant Quintí unida al priorat benedictí, va rebre un llegat de 5 sous d'en Pons de Sant Joan. El 1290 el prior Pere de Sant Gil va vendre els molins anomenats de la Torre que eren de propietat del priorat. El 1298 Jaume Boxador, de mas Vilar, es va oferir a Déu i al prior, fra. Pera de Sant Gil i a la resta de frares, entregant tots els seus béns, a canvi, de participar dels béns espirituals del priorat. El 1303 al monestir hi residían dotze beneficiats, època que Sant Quintí comença a créixer al voltant del priorat i es precisa un sacerdot secular per regir la cura d’ànimes. De 1357 a 1363 va ser prior, Pere de Lluna, posteriorment, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, i de 1418 a 1427 ho va ser Antoni d'Avinyó i de Moles i que més tard esdevindria el 21é President de la Generalitat.
Durant la Baixa Edat Mitjana, les possessions del priorat arribaven fins a Sant Joan de Conilles, i es cobraven els censos de quasi el 54% de les terres del terme de Mediona.
Una de les icones principals de l'envelliment de l´església, unida al priorat, va ser el retaule de l’altar major. El gruix del treball es fa ver entre els anys, 1588 a 1606, i participar els escultors d'imatgeria; Agustí Pujol, el Vell, i Joan Llunell, a més del destacat pintor de policromats, el milanes, Joan Baptista Toscano. Aquests retaule va ser cremat el 1936.
Al llarg de la seva història, l’església i el priorat han patit diferents destruccions i reconstruccions; el 1541 els soldats francesos van trobar resistència per allotjar-se a la vila i van cremar l’església enrunant la casa del prior. El 1651 durant la Guerra dels Segadors els soldats del Marqués de Los Vélez van saquejar i cremar la sagristia i la casa parroquial. El 1714 els soldats francesos van cremar la vila i saquejar l’església. El 1809, les tropes franceses; van assetjar Sant Quintí durant una setmana, i el priorat, va patir fortes destrosses. Durant la primera Guerra Carlina la casa parroquial va ser saquejada pels miquelets, i durant la Guerra Civil va estar ocupada pel Comitè Local. Actualment és utilitzada com a rectoria de la parròquia.
